internet com una patologia

-Per primera vegada es reconeix l'addicció a la xarxa com una malaltia
- Més de 1.200 persones reben tractament a la unitat del joc de l'Hospital de Bellvitge.

Passa més de sis hores a internet? Segons els experts podria ser un addicte a internet o, com es dirà a partir d'ara, haver desenvolupat un IAD (internet addiction disorder). Un grup de doctors xinesos ha elaborat el primer manual de diagnòstic d'aquesta addicció, que reuneix per primera vegada els criteris que s'han de seguir per detectar aquesta addicció així com els passos que s'han de seguir per reconduir la conducta dels pacients.

L'elaboració d'aquest manual significa el reconeixement de l'addicció a Internet com una patologia clínica tan greu com podria ser l'alcoholisme o la ludopatia, i al mateix temps alerta els internautes sobre les possibilitats de crear una dependència excessiva amb la xarxa. "Nosaltres ja fa temps que tractem casos de persones que estan enganxades a Internet", explica la doctora Susana Jiménez, de la unitat de joc patològic de l'Hospital de Bellvitge, "actualment tenim 1.235 usuaris en tractament, una xifra no gaire alta, però sí ressenyable".

La mitjana d'edat dels pacients està entre els 18 i 22 anys, tot i que la doctora Jiménez explica que també hi ha molts casos de persones grans que són addictes, i la majoria es queden atrapats a través del xat o del videojoc online. "Tant en una cosa com en l'altra, l'usuari pot desenvolupar una identitat virtual molt diferent de la seva identitat a la vida real. A través d'aquesta identitat virtual pot accedir a una sèrie d'estímuls gratificants que tenen la capacitat de reforçar la seva identitat i dels que se'n pot fer un addicte".

Aquest efecte és especialment freqüent en persones amb problemes d'autoestima o que tenen dificultats per relacionar-se a nivell social. Per això, i encara que no s'ha de treure importància a aquesta patologia, Jiménez insisteix a aclarir que Internet no fa addictes. "El mitjà no és el culpable. El que cal és intentar apostar per un bon ús de les noves tecnologies, no assenyalar-les com les culpables ni tampoc que ningú pensi que si es connecta a Internet es pot convertir en addicte sense voler", remarca ella.

Internet no és el dimoni, ni tampoc l'enemic. Però sí que cal vigilar quin ús se'n fa i recomanar als usuaris una relació saludable amb el mitjà, lliure de qualsevol dependència. "Els criteris de diagnòstic del IAD són similars a les de les addiccions no tòxiques, com la compra compulsiva o la ludopatia", explica Jiménez. Per això els experts recomanen que examinar les activitats a Internet i preguntar-se si les hores que passem davant de la pantalla de l'ordinador han deixat de ser una afició intensa per convertir-se en una addicció. És en la conducta humana on hi ha la patologia.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dilluns, 16 de febrer del 2009

reflexió :
aquesta notícia em va sembla molt interessant, últimament l'educació s'està adapten a les noves tecnologies, una d'ella és Internet, on en aquesta mateixa assignatura forma part de la metodologia.
ja que les escoles es van adapten a les noves tecnologies, podrien ensenyar a fer-ne un bon ús, però sobretot, moderat. com diu l'article la mitjana d'edat dels pacients és de 18 a 22 anys, és la edat en que els pares ja no exerceixen tant de control sobre els seus fills, on molts disposen de molt temps lliure i segurament serà la principal causa ja que en famílies acomodades els joves d'aquesta edat són pocs els que treballen, i molts abandones les activitats extra-escolars com el bàsquet, l'esplai, etc.. i potser els estudis que estan cursant no els motiva, i per tant els deixen de banda per poder estar més temps davant l'ordinador.
estic totalment d'acord quan diu que Internet no crea addicció, no és el culpable, sinó el mal ús que s'en fa, ja que realment Internet es una gran eina, on a dia d'avui et pots treure una carrera universitària a través d'ella.