viernes, 5 de junio de 2009

i per acabar.....

Ja em acabat el primer any de pedagogia, per mi ha sigut el primer en una universitat i haig de dir que ha sigut més fluix del que pensava, però bé millor no parlar fins un cop finalitzat els exàmens.
A teoria de l'educació II, sense dubte ha sigut l'assignatura més diferent a les altres amb diferencia. S'ha aplicat una metodologia que ha sapigut engrescar a l'alumnat, o com a mínim a mi si, l'únic que no m'ha acabat de fer el pes és el blog, la idea és bona, agafar noticies i fer la lectura pedagògica, però et despistes un temps i ja no hi penses més, era una feina de formiga, de fer dia a dia, i jo amb això sóc pèssim, tinc una pila d'apunts (comentaris de vídeos, etc.) que hagués pogut penjar però que ara ja és massa tard.
L'assignatura va començar amb explicacions de contingut de teoria, visionat d'algun vídeo i comentari dels blogs dels companys. Però un dia tot va canviar, amb una "taula rodona o assemblea" que vam fer a classe per el pla de Bolonya, la assignatura va fer un gir, vam fer l'informe del Pla de Bolonya, decidint quins temes tractaríem, fent grups per cada tema i tractar-los a fons, fer grups creuats per explicar-nos a nosaltres mateixos el que sabíem. Va ser un experiment pedagògic que des de el meu punt de vista va sortir molt bé, sempre podria sortir millor, per exemple amb una major implicació de l'alumnat, però jo en surto content ja que m'ha permès coneixia el nou pla d'estudis que ningú em va explicar, un fet bastant trist per part de la universitat.
Juntament amb aquet treball que ha acaparat quasi tot el pes de l'assignatura i amb raó, són les activitats de mirar els vídeos i la pel·lícula de "la ola", i trobar la relació educativa, vídeos que he mostrat els meus amics perquè encare que no facis pedagogia són molt interessant per fer una reflexió.

jueves, 14 de mayo de 2009

ja fa temps que feia podo....

Un mestre d'un IES badaloní, detingut per possessió de pornografia infantil

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts un professor de l'institut La Pineda, a la ciutat de Badalona, per presumpta tinença al seu domicili de material pornogràfic infantil.

Els agents van entrar a l'habitatge amb una ordre judicial, després de rebre una informació que els alertava dels presumptes fets.

A l'ordinador del detingut hi van trobar fotografies i pel·lícules amb menors implicats. Tot el material va ser requisat per la policia autonòmica i ara s'està analitzant.

El detingut va ser traslladat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Badalona, on va passar la nit de dimarts a dimecres. Ahir al matí va passar a disposició judicial i unes hores més tard el jutge va decidir deixar-lo en llibertat amb càrrecs, pendent que se celebri el judici. Se l'acusa d'un presumpte delicte de tinença de pornografia infantil.

Els Mossos d'Esquadra han volgut deixar molt clar que el professor badaloní tenia un comportament absolutament normal dins l'institut on treballava i que, en qualsevol cas, el material trobat no té cap mena de relació amb l'alumnat que estudia en aquest centre badaloní.

El detingut no té cap mena d'antecedent policial i a l'institut mai no s'havia sospitat de cap pràctica estranya. De fet, la direcció del centre va assegurar ahir que fins i tot desconeixien la detenció del seu company de treball.






Reflexió:

tot i que jo no el vaig tenir com a professor, si que vaig anar en aquest centre i el veia rondar pel passadís, la meva cosina i algun amic si que el van tenir com a professor, i la veritat es que m'estranya que els mossos diguin que el seu comportament era normal. això es totalment falç, frases com "quin culet que tens" i d'altres basten incinuidores dirigides a les seves alumnes de uns 16 anys, no és un comportament normal, i la qüestió també esta en que qui va enviar aquesta informació, perquè realment, la pertanyen-se de pornografia infantil imagino que ha de ser molt difícil de detectar, a no se que siguis de la família, o alguna alumna que s'ho hagués "inventat" i que realment fos certa, la veritat és que no ho se.

corria una "leyenda urbana" per l'institut en que es deia que prenia cocaïna, la veritat es que alguns cops venia a la meva classe de cop cridant, tot alterat sense motiu aparent dient que obríssim les persianes, unes persianes que entre obertes i tancades no hi havia gaire diferencia, però els crits que feia no era de una conducta normal, i amb la coincidència de que tenia el nas vermell, perquè seria....

Però bé, tot el que he dit és una experiència personal i no se quant hi ha de veritat i quan de falç, però a mi la noticia no m'ha estrenya't gens, i els meus ex-companys tampoc.

Però mirant la noticia objectivament es per reflexionar com un professor de batxillerat/E.S.O. és detingut per possessió de pornografia infantil, és un mestre que te alumnes adolescents, encare sort que "només" era possessió i no creació.

domingo, 12 de abril de 2009

Un juez rechaza la petición de un joven de 22 años...

Aquest article esta extret del blog de materials.
Em sembla bastant increïble el que pot arribar a pensar un jove de 22 anys. Portar els teus pares a judici perquè et pugin la paga..., lògicament tota la societat no es així, sinó no seria una noticia aquest article, però es que apart no té gaire sentit perquè com molt bé diu l'article, la qüestió és més moral o d'ètica que no de dret o justícia com per portar-ho als tribunals. En un principi tot pare i mare ha de voler el millor pel seu fill, i la millor herència que li pot deixar és una bona formació, i com més, millor, i d'aquesta manera poder-se guanyar molt bé la vida i tenir una vida més fàcil. La llei diu que fins els 18 anys estan obligats, després ja és qüestió moral de cada família, tan per pares com per els fills. Un quan arribar a una certa edat, ha de desprendre's una mica dels pares i buscar-se la vida per un mateix, obtenir més llibertat, en tot cas ajudar a la família, entendre l'esforç que significa guanyar-se el pa de cada dia, amb altres paraules: madurar. Potser estem parlem d'un nen fill únic consentit sempre per els seu pares, sempre ha tingut el que ha volgut.

lunes, 9 de marzo de 2009

Cincuenta carreras tienen más de un 40% de plazas vacías por falta de alumnos

El desajuste entre el número de plazas de nuevo ingreso que ofrecen las universidades públicas presenciales y el de alumnos matriculados en ellas supera el 40 por ciento de vacantes en más de cincuenta titulaciones.

A la cabeza figuran varias filologías: Portuguesa (87 por ciento de plazas vacías), Hebrea (85 por ciento), Románica (83 por ciento) e Italiana (80 por ciento); y las ingenierías técnica industrial textil (81 por ciento), ingeniería en Geodesia y Cartografía (78 por ciento), de Materiales (77 por ciento) y Electrónica (75 por ciento), según datos del curso 2007-2008.

Un estudio de la Secretaría de Estado de Universidades indica que quedaron sin cubrir el 16 por ciento de las 261.844 plazas disponibles en primera matrícula en el conjunto de las 143 titulaciones oficiales, a pesar de que la oferta global se había reducido un 4,7 por ciento en comparación con el curso anterior.

"En los últimos años -dice el informe- estamos asistiendo a recortes cada vez mayores de la oferta de plazas como respuesta, aunque retardada, a las reducciones que se han ido produciendo consecutivamente en la demanda y la matrícula universitaria".

Por ramas, las vacantes llegaron al 26 por ciento en Ciencias Experimentales, Enseñanzas Técnicas y Humanidades y al 10 por ciento en Ciencias Sociales y Jurídicas, mientras que la cobertura, como es habitual, fue total en Ciencias de la Salud.

La mayor reducción proporcional de plazas ofertadas se produjo en Ciencias Experimentales y en Humanidades, en torno a un 11 por ciento.

"Con estos recortes de oferta de enseñanzas, el sistema universitario está ganando en eficiencia en la medida en que se están reduciendo aquellas enseñanzas que apenas tenían demanda y que suponían un elevado coste mantenerlas abiertas", señala el estudio de la Secretaría de Estado.

La cobertura de plazas fue completa en carreras como Medicina, Farmacia, Veterinaria, Enfermería, Biotecnología, Arquitectura, ingeniería Aeronáutica, Filología Vasca, Maestros de Infantil y de Primaria, Periodismo y Psicología, entre otras.


reflexió:
aquesta notícia no és la que volia penjar, ja que en la meva estància a granada vaig llegir que en la facultat de filologia portuguesa només hi havien 4 alumnes matriculats, les classes eren particulars igual que en filologia hebrea (9 matriculats). el cas es que no la he trobat la noticia però he trobat aquesta que és molt similar, i es que em va fer reflexionar, s'ha de tancar una carrera per falta d'alumnes? son carreres que tenen alguna utilitat o son del tot imprescindibles i costoses? en menys de tancar aquestes carreres no es podria des de el batxillerat incentivar que facin aquestes carreres? ja que com a mínim en el meu cas no sabia ni que existien.
el cas és que em va fer recordar que per falta d'alumnes volien tancar aquest any el batxillerat nocturn on l'any passat el vaig cursar, ja que les classes estaven pràcticament buides i els professors eren casi particulars ( a dibuix tècnic estava jo sol), això comportava molt costos, però en el meu cas particular em va anar molt bé, ja que sinó avui no podria estar aquí, ja que el batxillerat "normal" no té tanta comprensió o és menys compatible amb els que treballen, i no vull dir que fos més fàcil, ja que quasi tots vam aprovar la selectivitat.
no crec que la solució sigui tancar les carreres sinó intentar incentivar a la gent des de més jove que facin aquelles carreres i intentar omplir-les, que si son carreres universitàries alguna cosa de profit tindre'n, i es que em poso a la pell dels que estaran per exemple a 2n o 3r, que faran si els i tanquen? dos o tres anys perduts, no podran tenir la titulació que volien...i els professors?....
realment penso que el problema de les aules buides és un gran problema i que personalment em preocupa.

miércoles, 18 de febrero de 2009

internet com una patologia

-Per primera vegada es reconeix l'addicció a la xarxa com una malaltia
- Més de 1.200 persones reben tractament a la unitat del joc de l'Hospital de Bellvitge.

Passa més de sis hores a internet? Segons els experts podria ser un addicte a internet o, com es dirà a partir d'ara, haver desenvolupat un IAD (internet addiction disorder). Un grup de doctors xinesos ha elaborat el primer manual de diagnòstic d'aquesta addicció, que reuneix per primera vegada els criteris que s'han de seguir per detectar aquesta addicció així com els passos que s'han de seguir per reconduir la conducta dels pacients.

L'elaboració d'aquest manual significa el reconeixement de l'addicció a Internet com una patologia clínica tan greu com podria ser l'alcoholisme o la ludopatia, i al mateix temps alerta els internautes sobre les possibilitats de crear una dependència excessiva amb la xarxa. "Nosaltres ja fa temps que tractem casos de persones que estan enganxades a Internet", explica la doctora Susana Jiménez, de la unitat de joc patològic de l'Hospital de Bellvitge, "actualment tenim 1.235 usuaris en tractament, una xifra no gaire alta, però sí ressenyable".

La mitjana d'edat dels pacients està entre els 18 i 22 anys, tot i que la doctora Jiménez explica que també hi ha molts casos de persones grans que són addictes, i la majoria es queden atrapats a través del xat o del videojoc online. "Tant en una cosa com en l'altra, l'usuari pot desenvolupar una identitat virtual molt diferent de la seva identitat a la vida real. A través d'aquesta identitat virtual pot accedir a una sèrie d'estímuls gratificants que tenen la capacitat de reforçar la seva identitat i dels que se'n pot fer un addicte".

Aquest efecte és especialment freqüent en persones amb problemes d'autoestima o que tenen dificultats per relacionar-se a nivell social. Per això, i encara que no s'ha de treure importància a aquesta patologia, Jiménez insisteix a aclarir que Internet no fa addictes. "El mitjà no és el culpable. El que cal és intentar apostar per un bon ús de les noves tecnologies, no assenyalar-les com les culpables ni tampoc que ningú pensi que si es connecta a Internet es pot convertir en addicte sense voler", remarca ella.

Internet no és el dimoni, ni tampoc l'enemic. Però sí que cal vigilar quin ús se'n fa i recomanar als usuaris una relació saludable amb el mitjà, lliure de qualsevol dependència. "Els criteris de diagnòstic del IAD són similars a les de les addiccions no tòxiques, com la compra compulsiva o la ludopatia", explica Jiménez. Per això els experts recomanen que examinar les activitats a Internet i preguntar-se si les hores que passem davant de la pantalla de l'ordinador han deixat de ser una afició intensa per convertir-se en una addicció. És en la conducta humana on hi ha la patologia.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dilluns, 16 de febrer del 2009

reflexió :
aquesta notícia em va sembla molt interessant, últimament l'educació s'està adapten a les noves tecnologies, una d'ella és Internet, on en aquesta mateixa assignatura forma part de la metodologia.
ja que les escoles es van adapten a les noves tecnologies, podrien ensenyar a fer-ne un bon ús, però sobretot, moderat. com diu l'article la mitjana d'edat dels pacients és de 18 a 22 anys, és la edat en que els pares ja no exerceixen tant de control sobre els seus fills, on molts disposen de molt temps lliure i segurament serà la principal causa ja que en famílies acomodades els joves d'aquesta edat són pocs els que treballen, i molts abandones les activitats extra-escolars com el bàsquet, l'esplai, etc.. i potser els estudis que estan cursant no els motiva, i per tant els deixen de banda per poder estar més temps davant l'ordinador.
estic totalment d'acord quan diu que Internet no crea addicció, no és el culpable, sinó el mal ús que s'en fa, ja que realment Internet es una gran eina, on a dia d'avui et pots treure una carrera universitària a través d'ella.

martes, 17 de febrero de 2009

primer contacte amb l'assignatura....

La veritat és que el primer dia la sensació va ser prou bona, esperava una continuació amb el que estàvem fent a teoria I, però pel que s'ha pogut comprovar, de moment, no serà així.
m'agrada molt la idea de buscar notícies i trobar un sentit pedagògic, ja que en veritat de casi qualsevol notícia en pots fer una lectura pedagògica, com l'exemple que va fer amb Messi.
també comentar que això de crear un blog on cada alumna té el seu espai on pot opinar del que vol i pot veure els blogs dels companys ho trobo molt bé, penso que aquesta metodologia es bona, i una adaptació de l'educació a les noves tecnologies, em pregunto com seran les classes d'aquí 10 o 15 anys....